La major part dels jocs de Baldufa que es practicaven i que es practiquen encara al carrer del nostre país són dels
  anomenats " de pinyac ", és a dir, aquells en què cal xocar la Baldufa d'un altre jugador fent que la nostra li doni un   cop.

  La varietat s'amplia segons les comarques, tal com ho recull Joan Amades en el seu llibre Folklore de Catalunya on ens   explica diverses maneres de jugar el joc de la Baldufa.



         A ROTLLO:

        Amb la punta de la Baldufa es fa una rodona gran a terra.    Tots els jugadors han de llançar-la al mig i han d'aconseguir que hi surti tot ballant.    Si no fos així, i quedés a dins, els altres jugadors intentaran de treure-la-hi fent un pinyac, i se la quedarà, el jugador que ha aconseguit de treure-la de la rodona.


           AVANÇAR LLOC:

        Es tracen dues ratlles paral.leles a prou distància l'una del altra.    Arrenglerades al damunt d'una d'elles, es col.loquen un seguit de Baldufes i, des de l'altra ratlla, els jugadors llancen les seves, fent-les ballar, fins a tocar les que hi ha a la ratlla del davant.    Es guanyen les Baldufes que s'aconsegueixen tocar.     Una de les condicions del joc és que no és permès que les Baldufes ballin fora de l'àrea que separa amb dues ratlles.


           A DOBLE RODONA:

        Es tracen dues rodones concèntriques.    Els jugadors han d'intentar posar la Baldufa dins la rodona interior. Si no ho aconsegueixen perquè la Baldufa en fuig ballant, els altres jugadors han de provar de fer-la-hi entrar colpejant-la amb les seves Baldufes.


           A LA CREU:

        Es traça una creu a terra.    La gràcia del joc consisteix a fer anar la Baldufa al mès aprop del vèrtex que es pugui.     La Baldufa que ha anat mès lluny ha de ser atacada per la resta de jugadors.    Qui ho aconseguix es queda amb la Baldufa i guanya.