INTRODUCCIÓ A LES BALDUFES.

 

    A tots ens ha atret l'idea del joc perquè el joc és una activitat humana que exerceix una funció primordial en la realitat quotidiana que permet a l'home el pas de l'estat de naturalesa a l'estat de cultura.     El joc 'es per si mateix un univers on conviuen l'atzar, el simulacre i el vertigen de no saber.     Només ens queda l'aventura i el risc, associat a les nocions de totalitat ( univers ), regla ( normes de cada joc ) i llibertat, és a dir, es substitueix el caos de les relacions per un cert ordre pautat, i apareix d'aquesta manera el conscient i l'inconscient, com un diàleg de l'home amb el desconegut, l'inaprensible i l'invisible del cosmos.     En jugar experimentem una vivència ingènua i directa que ens ajuda a comprendre el sentit de la vida, que no és altre que un pur joc de casualitats que hem d'acceptar.     Una vegada que hem agafat com a referència el joc, en aquest punt se sent la necessitat d'haver de treballar amb un llenguatge desenvolupat en el temps i que té per objecte la Baldufa, la qual volem fer girar.     La Baldufa peça de fusta, fang, pedra, os, porcellana, banya de brau, llaunes o plàstic en forma de pera, acabada en punta de ferro sobre la qual es fa girar imprimint-hi un ràpid moviment de rotació mitjanament una corda prèviament enrotllada a la part cònica i que es desenrotlla aguantant-la pel cap i llançant la Baldufa a terra, cosa que provoca un so i descriu espirals ( aquesta descripció compren un tipus de Baldufa conegut per tothom ).     Diverses visions estètiques ( ceràmica, gravat, escultura, tapis, dibuix i pintura ) i estimular l'emoció.     Però sempre conservant aquesta part universal lúdica per a poder-la desenvolupar des d'una mentalitat contemporània que ens ajuda a entendre el misteri de la vida.


Baldufa Tipica Catalana

    PERQUE LA BALDUFA ?

    A vegades la casualitat ens condueix a llocs desconeguts on tots habitem parcialment a causa de la nostra experiència.     Tots recordem que de petits vam tenir un cert contacte amb aquest joc.     Llavors tot era qüestió de fer preguntes: Quina forma et sembla que té ? Quants moviments fa ? Per què la punta es canvia ? Per què es dibuixa un cercle a terra ? Quina part del joc exigeix més habilitat ? Aquestes mateixes preguntes ens han servit per a reflexionar sobre el tema i ens ha p{ermes experimentar un intens plaer en evocar-ho.     Tots hem intentat materialitzar-ho d'acord amb les nostres experiències estètiques , però tenint presents tres aspectes de la Baldufa que ens fascinen:

- Valor simbòlic.

- Aspecte físic.

- Moviment que descriu.

     La nostra exposició simularà el ball de la Baldufa i durarà el temps que aquesta joguina es mantingui en moviment, i que es mogui en virtut dels impulsos successius que rebi de cada lloc on es pugui mostrar.     A més, amb aquesta exposició convidem tot adult - infant que vulgui jugar, inventar, perquè aquest acte es converteixi en una vivència directa que ens parli de la vida.

 

    FORMA TRADICIONAL DE JUGAR A LA BALDUFA COM S'HI JUGA ?

     ( FORMA TRADICIONAL A LA CATALANA ).

 

    En primer lloc cal fer un cercle d'uns 160 a 180 cm. de diàmetre.     El primer jugador intenta fer ballar la Baldufa a dins del cercle, de tal manera que surti de la rodona.     D'això se'n diu "passacorreus".     En cas que la Baldufa no balli o no hagi sortit a fora, l'haurà de deixar morta a dins del cercle.     Després tira l'altre, i si no hi ha cap Baldufa, cal fer el "passacorreus", però si n'hi ha una, és obligat tocar-la i això ho pot fer directament, tirant-la contra la Baldufa morta i també procurant que surti del cercle, o bé fent-la ballar fora de la rodona, agafant-la amb la palma de la mà, de tal manera que hi balli a sobre, i, tot seguit, llançar-la contra la Baldufa morta del mig.

  Material:   Baldufa, cordill de "piano".

  Jugadors:   Dos, com a mínim.

  Consell:   En el cas que us caigui el clau, poseu-hi una teranyina i claveu-la-hi fort.

"Tela d'aranya perquè balli amb manya;

tela de teranyina perquè balli fina".

 

  VARIANTS DEL MATEIX JOC SEGONS LA SEVA FORMA .

 

  Baldufa de fus llarg.

  Baldufa de "pota de llit".

     La Baldufa de fus de llarg posa en moviment fent girar ràpidament la part superior del fus entre els palmells. Per a fer girar la de "pota de llit", el jugador enrotlla el cordill al voltant de la part superior, tal com es descriu en el apartat "Com construir-les", i posa un dit en el llaç de l'extrem del cordill; col·loca la Baldufa dreta sobre la taula o la terra, l'aguanta lleugerament amb la mà lliure, i la deixa anar amb un moviment ràpid quan li arrenca el cordill.    Amb la practica s'aconsegueix fer-ho bé. Un altre manera de jugar a la Baldufa era fent ús d'un fuet amb diverses tires de cuiro que en funció dels diferents impulsos aconseguia que el moviment s'allargues.      Però aquest joc resultava cansat per el nen doncs suposava a més d'una certa habilitat, una energia, evidentment més considerable.     La Baldufa havia estat una joguina molt estimada, al voltant de la qual es va desenvolupar tot un ritual destinat a millorar les seves virtuts de balladora.     Quan la compràvem, els nois solien adobar-la; li treien la punta de fabrica i li posaven un clau de ferrer, que les feia ballar millor, sense rondinar ni fer la senyora.     Els més experts, abans de clavar-li el clau hi posaven una teranyina i cantaven:

"Tela d'aranya perquè balli amb manya;

tela de teranyina perquè balli fina".

 

     BALDUFA DE " FUS "

 

Materials per a la Baldufa de "fus": Un tros de fusta de pi, quadrat, de 15 cm. De costat i 2,5 cm. Gruix.     Un pal rodó de 40 cm de llarg i 1 cm de diàmetre. Una bola de fusta de 2,5 cm de diàmetre.     Dos claus de 3 cm de llarg. Pintura. Cola.

 

    BALDUFA DE " POTA DE LLIT "

 

    MATERIALS   per a la Baldufa de "pota de llit": Un bolitx tornejat de "pota de llit" o cadira, d'uns 6 cm d'alt i de 3,5 a 5 cms de diàmetre. Un gra de fusta de 2,5 cm de diàmetre.     Un cargol de cap pla, de 4 cm de llarg ( l'ampla del cargol ha de ser menor que el forat del gra ).      Un clau de 2,5 cm de llarg.     Pintura.     Un cordill de niló, d'un metre de llarg.

     UTILS : Llapis, regla, compàs de dibuix, serra de calar, paper de vidre, trepant elèctric o filaberquí amb broca per a fusta d'un cm de diàmetre, raspa, martell, tenaces o alicates, tornavís i brotxa.     Tot això es pot construir amb trossos de fusta i restes de mobles vells.

 

    COM CONSTRUIR-LES :

 

    Per a construir una Baldufa de "fus", mesuri i marqui un punt en el centre exacte del quadrat de fusta: col·loqui l'agulla del compàs en aquest punt i traci un cercle d'un radi de 7,5 cm.     Talli el cercle de fusta amb la serra de calar.     Trepi un forat en el centre del cercle.     Amb el paper de vidre llimi les asprors.     Amb la raspa, aplani una petita zona de la bola de fusta i clavi un clau en el centre d'aquesta zona, fins a la meitat.     Talli-li el cap amb les tenaces.     Col·loqui la punta sense cap d'aquest clau en el centre d'un dels extrems del pal i clavi'l amb el martell sobre la part superior de la bola, fins que aquesta s'hagi assentat sobre el pal.     Clavi l'altre clau a l'altre extrem del pal, deixant que surti només 2 mm.     Talli-li el cap i llimi l'extrem sense cap, per què quedi completament suau i rom.     Llimi o afini aquest extrem del pal, de manera que acabi lleugerament en punta.      Introdueixi el pal en el forat de la taula circular , de manera que l'extrem previst de clau sobresurti uns 3 cm.     Apliqui cola al voltant del forat, per ambdues cares de la taula circular, i deixi que s'assequi completament.     Pinti la Baldufa amb colors alegres.     Per a construir una Baldufa de "pota de llit", allisi la superfície plana del bolitx amb paper de vidre, i marqui un punt en el centre d'aquesta superfície.     Insereixi el cargol en el gra de fusta i cargoli'l en el punt marcat del bolitx.     No el cargoli massa fort per què el gra pugui girar lliurament.     Clavi un clau en el centre exacte de l'extrem del bolitx, de manera que surti només 2 mm.     Talli-li el cap i llimi la punta per que quedi completament llisa i roma.     Pinti la Baldufa de colors brillants.     La corda de niló ha de desfer-se i aplanar-se en un extrem.      Subjecti aquesta secció verticalment contra la part de la Baldufa on vagi a enrotllar la resta de la corda, i enrotlli-la horitzontalment.     Faci un llaç a l'extrem lliure de la corda.

 

    VARIANTS DEL JOC SEGONS LA MANERA DE JUGAR-HI A TERRA .

 

    Una és dibuixar en comptes d'un sol cercle, diversos cercles concèntrics.     Aleshores, la jugada es valora en funció del cercle dins del qual la Baldufa balla.     Hi ha un joc romà anomenat Turbo ( nom llatí de la Baldufa ).     Es dibuixa un cercle a terra , dividit en 10 segments desiguals. Al més gran se li posa un 1, i així fins el 10 , que correspon al més petit.     Els jugadors fan girar la seva Baldufa en el centre, i es puntua segons on es pari. A finals del segle XVIII, es fabriquen unes Baldufes més grosses que les usuals.     Buides, de fusta de faig o de boix i recobertes de pega per dins.     Algunes mesuren fins a cinc polzades de diàmetre, i als costats se'ls hi fa una obertura rodona, força ampla.     La part inferior acaba amb una tija dura, que encaixa dins d'una clau, al voltant de la qual s'enrotlla un fil de baix a dalt.     Un dels jugadors tira del fil, mentre l'altre, girant la clau en sentit invers, llança la Baldufa, que descriu cercles amplis, rebotant i produint un brunzit sonor.

 

Virolet   Virolet

    LA BALLARUGA O TROMPITXOL ( "PERINOLA " EN CASTELLÁ ).

 

    La Ballaruga és una espècie de Baldufa petita, que es fa girar ràpidament entre el s dits, mitjançant un mànec allargat i fi, que té a la part superior.     Els romans practicaven un joc semblant amb una moneda de bronze.     Pol.lux la descriu de la manera següent: "Es posa una moneda sobre el seu cantell i se l'imprimeix un moviment de rotació ràpida, mentre que aquesta gira, se l'ha de para amb el dit"    . Al segle XVIII s'usa la ballaruga o trompitxol a manera de dit.     Aquesta es compon d'un hexàgon gruixut, atravessat per una vareta, rodons i fina.     A cada una de les cares hi ha un numero, de l'1 al 6.     El guanyador guanya quan coincideixen el numero que va treure amb la ballaruga i el va apostar a la taula.     Al Museu de Londres hi ha un quadre de Chardin, L'enfant au toton, on es veu un infant jugant amb aquesta joguina. Durant els vuit dies de Hannukah, el Festival de les llums, els nens jueus s'entretenen fent girar el "Dreidel", espècie de Baldufa coneguda entre nosaltres amb el nom de ballaruga.     Aquesta senzilla Baldufa de quatre cares té el seu origen a l'Alemanya medieval, país on gaudia llavors de gran popularitat entre els tafurs i aficionats als jocs d'atzar.     Els caràcters germànics de les quatre cares es veieren transformats en les inicials del missatge hebreu: "nes gadol hayah sham" ("allí s'esdeveni un gran miracle").     El "miracle", segons el Talmud, es produí quan els macabeus tornaren a prendre el Temple de Jerusalem als Siris a l'any 165 a J.C.     Amb prou feines hi havia oli per mantenir enceses les llums: miraculosament, el seu ús es va prolongar per espai de vuit dies fins que arribaren els subministraments nous.     Tradicionalment la ballaruga es feia de fusta o plom, però també hi ha models més sofisticats en plata; la majoria d'aquestes ballarugues es fabricaven a Europa al segle XIX.     També tenim la variant de la Baldufa en una mida més petita, que conserva de l'altra l'afany del seu moviment: la "Ballaruga" o "Trompitxol".

 

    NOM QUE REP A D'ALTRES LLOCS.

 

    BALDUFA:     Etimologia d'origen incert.

    BALDUFA:

Baldofa ( variant a Ribagorça )

Ballaruga

Burot

Esquirol

Trompa

Trompitja

Trompitjol

Trompitxol

 

    EXPRESIONS POPULARS.

 

- " Fer trucs i Baldufes": fer la pròpia voluntat sense limitacions ( Mallorca ); cast. " hacer mangas y capirotes".

- " Ara balla sa Baldufa": equival a dir "ara se fa la cosa".

- Quan demana: "Han fet tal cosa ?", si en aquell moment l'estan fent responen: "Ara balla sa Baldufa" ( Mallorca ").

- La cançoneta popular:

"Tela d'aranya, perquè balli amb manya

tela de teranyina, perquè balli fina".